Vam tindre contacte amb el procés d’elaboració artesanal del tempe a un viatge que vam fer per visitar un petit poble a l’illa de Java, en Indonèsia. I va ser una mica per casualitat.
Realment vam anar allà per visitar un arquitecte que coneixia tècniques per fer construccions de bambú. En aquell moment, la comunitat local volia fer una construcció per trobar-se de manera col.lectiva, fent ús d’aquesta tècnica. La persona que vam visitar li va demanar a Toni fer una proposta de disseny a la comunitat i així va ser com ens vam quedar per tal d’implementar la idea que tan bona acollida va tindre.
Durant el temps que vam estar allà, Toni es va involucrar de prop al procés utilitzant la canya de bambú com a recurs de construcció principal i la fibra d’una palmera local per fer cordes que donaren estabilitat a l’edificació. Aquesta va ser una col.laboració seguint el costum local d’identificar les tasques de la construcció com a rol masculí, de manera que Llum i jo vam connectar més amb el grup de dones locals.
Mentre Toni desenvolupava el projecte de construcció amb els hòmens de la comunitat, nosaltres vam tindre l’oportunitat d’aprendre sobre el procés de la fermentació més identificada com a tasca de les dones locals.
Allò que va començar quasi com a una qüestió accidental, es va convertir en un element clau per donar-li forma al nostre projecte productiu en tornar a casa.
Durant la nostra estança a aquella petita comunitat, ens vam adonar de la tradició al voltant de l’elaboració del tempe, un aliment bàsic, present a qualsevol família, independent del nivell de recursos que tinga.
L’arròs i el tempe són els dos aliments bàsics de la població indonèsia.
Encara que el procés de fermentació per fer tempe s’ha anat mecanitzant, a les comunitats petites abans es feia de manera tradicional i nosaltres vam tindre l’oportunitat de conéixer de prop la tècnica d’elaboració amb una família que encara ho feia com al principi i després el venia a una petita tenda del poble. Va ser així com ens vam adonar de la importància del procés com a element enfortidor del teixit comunitari.
Originàriament, les dones es trobaven en un encontre intergeneracional una vegada cada tant, on l’objectiu era senzillament trobar-se per mantindre el contacte, posar-se a dia, i donar-se suport les unes a les altres, moment que aprofitaven per a fer l’elaboració del tempe com una tasca col.lectiva.
Vam saber que, paral·lelament a la dinàmica productiva, es desenvolupava també una tasca de cura de l’entorn donat que les dones podaven les fulles dels plataners de proximitat amb la mateixa periodicitat que s’ajuntaven i les utilitzaven per empaquetar el tempe elaborat. D’aquesta manera es mantenia l’equilibri entre el manteniment de la salut del medi ambient i la provisió del material per completar la preparació i conservació del producte elaborat a partir de la soia.
Així doncs, el procés d’elaboració del tempe anava més enllà de la pràctica en si mateixa.
En realitat es tractava d’una pràctica amb una important implicació social.
Primerament es bollia la soia, Després s’esperava que gelara, per ficar-la al vapor a continuació i finalment, quan ja estava tèbia, les dones s’ajuntaven per inocular i empaquetar el tempe mentre es contaven com estaven. Aprofitaven per expressar les seues necessitats, escoltant-se les unes a les altres. Alhora anaven empaquetant el producte final, posant al mig els paquets envoltants en fulla de plataner, sense posar atenció a quants feia cadascuna.
Uns dies després es tornaven a juntar. Per compartir i donar-se suport en una trobada de cura i amor col.lectiu en resposta a les necessitats compartides anteriorment.
En acabar, ens contaven que agafaven el tempe que necessitaven sense mirar quina quantitat s’emportava cadascuna. En un acte de posar les cures al centre, tancaven d’aquesta manera el procés fins que es tornaven a trobar la següent vegada per fer el mateix ritual col.lectiu.
Aquesta manera de fer, sostinguda en l’esperit de col.lectivitat, posant les cures al centre i considerant una tradició intergeneracional, és el que ens va enamorar i vam voler fer valdre en tornar a l’horta de Puçol.
Ens va paréixer molt bonica aquesta perspectiva en què, encara que totes les dones tenien les ferramentes per emprendre la tasca de manera individual, s’ajuntaven per fer-ho col.lectivament.
Així, al seu origen a Indonèsia, el tempe té un valor que va més enllà del valor nutritiu. Té un valor comunitari i de crear juntes.
En tornar a casa, després de ser 10 anys vegetariana i no haver-hi pres mai tempe, vaig voler incorporar-ho com aliment encara que no trobava si no era envoltat en plàstic.
Va ser aleshores quan li vaig trobar sentit a una frase que vaig escoltar d’una de les dones amb qui vaig aprendre la tècnica de la fermentació: “ací has aprés coneixement, usa’l”.
Al moment del viatge potser aquest pensament no va ser molt significatiu, però en tornar i fer projecció per veure cap a on apuntar, aquesta idea va ser la que ens va impulsar per investigar com fer tempe amb llegums locals i varietats tradicionals en un gest per unir els beneficis dels fermentats i la sobirania alimentària al nostre territori.
Durant un estiu vam experimentar elaborant tempe de llegum i arròs, entre altres productes. Finalment ens vam decidir pel fesol negre com a homenatge al tempe fet amb la soia negra tradicional de Java, un producte que només vam tindre oportunitat de tastar en un xicotet temple de l’illa.
Va ser així com, el que va començar sent una producció per amics, família i per vendre en alguns llocs per provar, va anant conduint-nos a l’inici del projecte de la Fermenteria de l’Horta a la Barraka de la Llum.
Durant dos anys hem fet tempe envoltat amb paper reciclat.
Ara mirem les fulles dels plataners que creixen des del principi a l’horta de casa, i entenem que arribarà el moment que puguem utilitzar-les per completar el procés com vam aprendre a la xicoteta comunitat de Java.
Per nosaltres és una manera d’arrelar el projecte a la parcel.la de la Barraka de la Llum.
Un projecte connectat amb el cor.
Un projecte per fer al ritme del tempo que marca la natura.
Per oferir els productes eixits de la perspectiva comunitària i perquè pugueu gaudir dels beneficis de la fermentació al paisatge del vostre cos.
La Fermenteria de l'Horta 