La resposta a aquesta pregunta seria la mateixa que donariem si algú ens preguntara ¿per què fem el que fem?
Ens agradaria compartir-vos primerament qué és alló de la fermentació com a procés biològic. Fonamentalment per que en aquest concepte és on hem trobat el sentit per ficar-nos en marxa i portar endavant l’aventura de La Fermenteria de l’Horta.
Quan pensem en la fermentació, ens imaginem molts microorganismes menuts que colaboren entre sí, donant-se suport els uns als altres. Es recolcen entre sí i formen una petita comunitat. Vida en pura ebullició que té lloc dins d’un aliment, el seu hàbitat, el hàbitat de la micro-comunitat.
Instintivament, fem la conexió d’aquesta imatge que podem entendre a nivell microscòpic amb el parcelari de l’horta.
L’horta de València, que és on s’arrela el nostre projecte, ha passat per un procés de transformació intens al llarg del temps. Hui trobem un parcelari molt més menut que al seu origen en el que tradicionalment, fins la revolució verda, n’hi havia molta diversitat de cultius, de xicotetes entitas que es recolçaven les unes a les altres sostenint el paissatge, donant-li un sentit, configurant la seua estructura, definint-la i delimitant-la amb els viaris, els camins de l’aigua per al rec, l’alternança de terrenys de regadiu i de secà i, fins i tot, la pròpia gent que treballava al parcelari. Per que les persones són molt importants en aquesta consideració pel fet que s’estableix una relació entre la població i el paissatge definit.
Les pràctiques agrícoles formen part de la tradició dels pobles. La gent deixa una imprompta al territori amb les seues pràctiques i el territori ofereix unes condicions concretes als pobles que trobem allà, portant-los a dibuixar la seua cultura.
Cada parcela de cultiu és clau per sostindre el paissatge cultural, trobant-ne una diversitat de colors, formes, textures o de quantitat d’oxígen entre d’altres, relacionada directament amb la diversitat vegetal conreada.
Amb el temps, veïem que no hi ha relleu real, que a les generacions més majors no els segueix una altra més jove compromesa a llarg plaç per contribuir a que no es perda aquesta concepció. La diversitat dels cultius es va perdent, el paissatge es degrada homogeneitzant-se, i la gent es desvincula del territori original per diferents raons, abandonant-se les pràctiques tradicionals.
Arràn de totes aquestes idees, ens vam adonar que les diferències en les práctiques, modifiquen o condicionen el paissatge. I quan vam decidir començar a tirar endavant el nostre projecte, vam voler tindre en compte totes aquestes coses. Per que no és el mateix treballar uns cultius que uns altres, fer-ho de manera més o menys mecanitzada, promoure l’adquisició de llavors o planters en grans distribuidores o fer-ho a xicotets productors locals que treballen en un altre nivell de maquinària i de industrialització, també necessària peró intervenint al territori de manera molt diferent.
Volem treballar amb gent menuda, que treballa a nivell local, que el seu interés no és tant créixer en sí mateix sinò que el que volen és tenir cura del paissatge tal cual es.
Des de La Fermenteria de l’Horta volem posar en valor les pràctiques que aposten per la diversitat i la variació, i pensem que treballant per posar en contacte aquestos projectes entre sí i sumant per donar-nos suport els uns als altres, es com estem contribuint al camvi realment.
Com una de les entitats d’una comunitat de microorganismes, volem fer la nostra aportació al conjunt. Volem que la nostra llavor siga la connexió. Per ahí la nostra tasca no és tant la producció, sinò la connexió que fem acompanyada de les decisions que prenem per al procés d’elaboració dels nostres productes fermentats.
Oferir un espai per trobar-nos, per aprendre junts, per fer comunitat és part del nostre somni.
Vivim la nostra tasca como un acte polític. La connexió és la nostra llavor, el nostre adob al conjunt de la societat. Vivim aquest projecte com una part d’un procés molt més orgànic. Que posa atenció al ritme com es fan les coses. Que s’atura per vore com i amb qui ho fem, i que respecta escoltant el pas a pas, eixint-se de la voràgine i el que és instantani.
Volem mantenir-nos en moviment, tindre constància i ser congruents. Però la vida té lloc i volem atendre-la.
La idea és trobar solucions que afavorisquen la plasticitat i l’adaptació per que volem sumar a un món en el que la vida siga lo prioritari. Aquest és el repte per considerar de veres les cures, posar-les davant i no fer només discurs al voltant. En aquest punt ens considerem contribuint a l’economia ecofeminista de manera coherent.
Ens agrada la idea de deixar de viure a colp de click, i per aixó volem que el nostre viatje siga un viatje per gaudir a ritme lent, respectant els procesos com és el propi de la fermentació.
Fermentar és un procés transparent. No té grisos. Es dona o no.
Trobem que és un procés tan bonic, tan potent, amb tanta energia, que no es queda a mitges. Sí o sí condueix al camvi de l’entorn en que té lloc.
El que el cor ens demana és ser fermentadors socials. Fer simbiosi amb els petits productors i productores locals, amb les persones que s’apropen a conèixer i decideixen tastar els nostres productes com a consumidors i consumidores. Fer xarxa. Crear moviment. Crear connexions que facen lo mateix que fa la fermentació: millorar les propietats del que que hi ha inicialment.
Ens ompli sembrar la connexió per contribuir a un camvi real de la societat. Per que siga més colaborativa, més respectuosa, que evolucione posant les persones al centre dels procesos de presa de decisions. Per que si volem que n’hi haja un camvi a nivell social real, hem de millorar les condicions, no ens podem quedar a mitjan camí. Si aconseguim una xarxa social, de projectes, de propostes potent, la realitat serà una altra necesàriament. No es quedarà impassible.
Aquesta és la raó original de per qué fem el que fem. Aquest és el punt on s’arrela la idea de fermentar a La Fermenteria de l’Horta.
La Fermenteria de l'Horta 